flingar

Aquesta paraula me l'ha enviada l'Aleix Costa de Sant Climent: és quan una cosa que se suposa ha de ser dura i rígida, és flexible.
Aquesta vara flinga.

tampis

Expressió que ve a significar alguna cosa així com "no importa", "és igual".
Si vénen els meus cosins ens ho passarem molt molt bé i si no, tampis.

llibant

Corda gruixuda

esquellerinc

Picarol, cascavell

en sopols

Mot emprat en l'expressió en sopols loc adv aguantant-ne el pes sense que recolzi enlloc. 
També l'utilitzem per dir caure en sopols, és a dir caure sense aguantar-se enlloc.
Va caure a l'en sopols i es va fer blaus des del cap fins els peus.

galls i gallines

Quan érem petits jugàvem a endevinar si la poncella de roella seria vermella (gall) o de color més clar (gallina).

Poncella

gall

gallina

roella

Un dels mots noms que s'aplica a la paveràcia que creix als sembrats, de flors solitàries amb quatre pètals vermells.

roinejar

Caure una plugeta molt fina.

ser trenca-ametlles

Ser molt parlador.
No sé don ha sortit aquesta nena que és tant trenca-ametlles.

sitrell

Estri per guardar-hi l'oli.

estar enfitat

Empatxar-se.

samaruga

La samaruga (sangonera) ha estat molt utilitzada per fer sagnies. És un anèlid que viu en estanys, rius o canals, amb un xuclador a cada extrem amb què s'adhereix  a altres animals i els xucla la sang.

llagasta o rènec

Altament dita paparra. (Aràcnid
petit que xucla la sang dels animals)

Està tip com un rènec.

posar en fonya

Quan la roba és molt bruta, abans de rentar-la, la posem en fonya.

enviar-se

En lloc de dir empassar-se una pastilla, en diem enviar-se-la.

Mare, no roseguis las pastilla; te l'has d'enviar.

mal de canyó

He agafat angines i tinc mal de canyó.

xamfaina

Fora de l'Empordà jo sempre he sentit samfaina.

xíndria

Fruita amb molta aigua i d'un color  vermell molt fort.
M'agraden les xíndries: refresquen molt i no engreixen.

singlut

Moviment convulsiu del diafragma, que produeix una respiració interrompuda i violenta acompanyada de soroll.

senyors i senyores

Rosetes de blat de moro torrades i reventades.   
Les reventades són les senyores i les que no es reventen són els senyors.     

molsir

Munyir, extreure la llet per palpació i compressió de les mamelles.

eixorit

Tant pot significar espavilat com bonic.
Ho ha endevinat de seguida: és eixorit com un pèsol!

enciamada

La mateixa paraula ho diu: és l'enciam preparat per poder-se'l menjar ben amanit amb oli i sal i amb altres acompanyaments (tomates, cogombre, ceba, olives...)

tannara

Truita feta amb ous i farina per tal que atipés més. Se sol mejar per esmorzar amb una bona amanida de tomata a l'estiu.
Se li ha de donar la volta set vegades si vols que la farina quedi cuita.

esclàput (o esglàput)

Ho he sentit de les dues maneres. En altres contrades reben el nom de gripaus.

molleda

El pa té dues parts: la crosta i la molleda. La crosta és la part exterior més dura i cruixent i la molleda és la part interior toua (que no tova) i esponjosa.

                                             

tramuntanada

Quan bufa la tramuntana es diu que fa una tramuntanada.

estrigolada

Quan he anat a collir maduixes m'he estrigolat (punxat amb els estrígols).

estrígol

Planta urticària que creix en conreus abandonats i entre runes.

franquet

Crustaci marí anomenat també cranc.

escompixar

També se'n podria dir escopir o caure gotetes fora del lloc habitual.

Els esclàputs escompixen quan els molestes.

bassa

A l'Empordà, a més de ser un dipòsit d'aigua recollida, també són les aigües caigudes per la pluja que la terra no pot absorbir.

"Als nens els agrada saltar a les basses quan ha plogut"

figuerassa

Planta crassa assilvestrada als països mediterranis. La seva flor és el figueral que servia de pal per aguantar les fogueres de Sant Joan.

guardar

Guardar les vaques: vigilar-les per a defensar-les de qualsevol dany.

trapar

Trapar s'utilitza també en el sentit de trobar.

No he trapat cap conill en tot el matí.

fredeluc/ga

Aquest noi és un fredeluc: necessita cinc flassades per no tenir fred.       

panna

De nou la influència francesa: tenir panna és tenir una avaria.

rabissó

És el cep de la vinya i s'utilitza sobretot quan està tallat per fer llenya.

El foc de rabissons és ideal per fer costelles a la brasa.

poc que

Una altra manera d'emfatitzar una negació és posant-li el poc que.

Poc que m'agrada aquesta feina. (Es diu en lloc de no m'agrada aquesta feina).
El pronunciem poca.

pas

Ja he parlat diverses vegades de la influència del francès en la parla empordanesa. El pas s'utilitza per emfatitzar una negació.
No m'agrada pas aquest noi.

coça

Aquesta mula venta moltes coces.

carquilla

Són aquestes lapes que s'enganxen a les roques vora mar.

anell

A l'Empordà és una paraula femenina. On has comprat aquesta anell?

talaiar

És una paraula que s'utilitza molt. Es diu en el sentit de vigilar.

guilla

També anomenada guineu.

Tanqueu les gallines a la nit, que no vingui la guilla i .......

monja de taronja

Les taronges solen tenir deu monges.

Monja: cadascuna de les parts separades per membranes que solen tenir els cítrics.

lleixa

Posa els llibres a la seva lleixa!!

Fer garotes

Així com anem a caçar cargols, quan anem a mar anem a fer garotes.

xerxa

Han hagut de cosir la xerxa quan tornaven de pescar perquè se'ls ha trencat a les roques.

trepanal

Elevació de terra que es feia al costat dels recs dels aiguamolls per tal d'evitar l'entrada d'aigua salada.

"Les vaques han trencat els trepanals del rec Madral i ara entra aigua salada"

Expressions

Anar d'un badall de grill  (anar de poc).
Llamp me mati.
I la més suau "llamp m'arremangui"
Aquestes dues últimes es feien servir molt entre les dones del meu poble. Els homes quan maleïen les deien molt més grosses.

afogar, negar

No és el mateix afogar-se que negar-se.
T'afogues quan t'empasses un pinyol o un tros de carn i no pots respirar. Et negues quan mores per no poder respirar dins de l'aigua.

clivilla

Altrament dita turmell.

"S'ha torcit la clivilla"